Repensar el éxito y el fracaso escolar de la Educación Secundaria desde la relación de los jóvenes con el saber

Ministerio de Ciencia e Innovación. EDU2008-03287. 2008-2011.

Resum

Aquesta investigació vol contribuir a incrementar la comprensió sobre com s’ha afrontat l’èxit i el fracàs a l’Escola Secundària, a partir de l’estudi de com els joves es relacionen amb el saber de dins i fora de l’escola. Per explorar aquest problema d’investigació aquest projecte s’articula en quatre parts. A la primera s’exploren, mitjançant anàlisi del discurs, les representacions que guien els estudis realitzats a Espanya entorn del ‘èxit i el fracàs escolar’ des de l’aprovació de la LOGSE. A la segona, s’explora com un grup de 20 joves (considerats pel professorat com de ‘èxit’ o ‘fracàs’), es relacionen amb els sabers dins i fora de l’escola (Charlot, 2000). La tercerca part se centra en la realització d’un estudi basat en les respostes d’una mostra de 1100 joves a l’adaptació del qüestionari utilitzat en el projecte europeu ENCOMPASS (Osborn, et al. 2003), realitzat amb la finalitat de comprendre les diferents maneres de vincular els alumnes de secundària amb l’escola i els aprenentatges. Finalment, la investigació es tanca posant en relació els resultats obtinguts en les seves tres parts, de manera que d’aquesta anàlisi es puguin derivar no només perspectives alternatives sobre el que es considera com a ‘èxit i fracàs’ escolar, sinó propostes que permetin construir una escola secundària inclusiva, en la qual tots els estudiants puguin trobar el seu lloc per aprendre dels coneixements, de si mateix i dels altres.

Presentació

La necessitat de projecte sorgeix a partir de la constatació que els estudiants dels països amb èxit a les proves PISA2003, manifesten que no se senten part de l’escola en la següent proporció: Finlàndia (21,3%), Corea (41, 4%), Canadà (20,5%) i en el cas d’Espanya (24%). A aquestes xifres cal afegir l’altre cara de la moneda: el 31,1% dels joves espanyols no segueix estudiant després d’acabar l’Educació Secundària Obligatòria. Aquestes dades d’insatisfacció, abandonament i no continuïtat dels estudiants de secundària ens mostren que alguna cosa està passant en aquest període de l’escolarització que reclama no només mesures urgents, sinó un anàlisi que permeti plantejar alternatives. La finalitat d’aquest projecte és contribuir al que en l’actualitat constitueix una necessitat internacional (Hargreaves, Earl i Ryan, 1998; Osborn et al., 2003; Birbili, 2005; The World Bank, 2005; Bottani et al., 2005; Hernández, 2006) i que ha estat plantejada en els següents termes: Estan les actuals escoles secundàries preparades per respondre al món canviant del segle XXI […], per l’expansió de la informació, el creixement de la complexitat en uns entorns de treball canviants i la diversitat dels estudiants i els problemes socials? En altres paraules, estan les escoles preparades i equipades per facilitar als estudiants el coneixement, les estratègies i les actituds necessàries per afrontar aquests canvis? (Birbili, 2005: 313). Aquesta qüestió sembla pertinent per revisar les finalitats de l’educació secundària i interpretar la resposta de “alienació, apatia, desafecció, avorriment i aprensió” (idem, 313) que mostren els joves. Per respondre a aquestes preguntes aquest projecte es planteja estudiar la relació dels joves considerats de ‘èxit’ i de ‘fracàs’ amb els sabers que els brinda l’escola secundària i amb els quals es relacionen fora.

Objectius

  1. Contribuir a la reconceptualització de les nocions de ‘èxit’ i ‘fracàs’ escolar, a partir de l’anàlisi del discurs dels documents oficials i estudis realitzats a Espanya des de la promulgació de la LOGSE (1990) que ofereixen evidències sobre el fenomen de l’èxit i fracàs escolar.
  2. Posar en evidència les concepcions sobre l’èxit i el fracàs escolar, així com les pròpies relacions amb el saber dels membres del grup d’investigació, amb la finalitat no només de revelar les pròpies concepcions sobre el tema, sinó de dur a terme un estudi des d’una perspectiva narrativa a partir de les evidències aportades.
  3. Explorar la qüestió del ‘èxit’ i el ‘fracàs’ escolar des d’una perspectiva centrada en la tematització de significats que permeti captar i representar les experiències dels joves i de les seves relacions amb els sabers (aprenentatges) dins i fora de l’escola.
  4. Situar la relació dels joves amb el saber dins d’una perspectiva comparada, a partir de l’anàlisi dels resultats de les respostes d’una mostra de 1100 joves a una adaptació del qüestionari utilitzat en el projecte europeu ENCOMPASS.
  5. Triangular els resultats dels tres estudis vinculats als objectius anteriors amb la finalitat d’articular les coincidències i discrepàncies existents amb la finalitat de definir accions que puguin contribuir a la construcció d’una escola secundària inclusiva.
  6. Difondre els resultats de l’estudi entre els responsables de les polítiques educatives i a la comunitat educativa, tant a les famílies, professorat com alumnat, amb la finalitat de contribuir a una nova narrativa per a l’escola secundària.
  7. La finalitat última del projecte és contribuir a la construcció d’una escola secundària inclusiva que possibiliti que tots els alumnes puguin trobar el seu lloc per aprendre.

Participants

  • Fernando Hernández (coordinador)
  • José Contreras
  • Antoni Tort
  • Asunción López
  • Nuria Simó
  • Anna Nuri
  • Gloria Díaz
  • Noemí Durán
  • Paola Cinquina

Col·laboren

  • Juana M. Sancho
  • Paulo Padilla
  • Mercè Valls
  • Alfred Porres
  • Oscar Moltó
  • Luciana Rubio

Resultats

Publicacions

Hernández, Fernando; Tort, Antoni (2009) Cambiar la mirada sobre el fracaso escolar desde la relación de los jóvenes con el saber. Revista Iberoamericana de Educación, n.º 49/8 – 10 de julio de 2009

Conferències

HERNÁNDEZ, Fernando (2009) La práctica escolar como espacio de creación de saber pedagógico. Conferencia inaugural de las Jornadas de Grupos de Trabajo 09. Málaga, 27 de mayo

Comunicaciones y ponencias en Congresos

DURÁN, Noemí (2009) Exploring the strangeness in the educational experience. ECER Conference, Viena, 26-29 de septiembre.

HERNÁNDEZ, Fernando; CONTRERAS, José; PADILLA, Paulo; LÓPEZ, Asunción; NURI, Anna ; PORRES, Alfred; and Durán, Noemí (2009) Out of Place. Researchers’ positionalities studying young people’s savoir experiences. ECER Conference, Viena, 26-29 de septiembre.

ROMANOS, Meritxell; CALVELHE, Lander; HERNÁNDEZ, Fernando; DURÁN, Noemi (2009) Confronting narratives: Coping with researchers experiences of savoir as starting point for studying young people savoir experiences. ECER Conference, Viena, 26-29 de septiembre.

Hernández, Fernando; Simó, Núria (2010) Questioning failure and success in secondary education from young people stories. ECER Conference, Helsinki, 24-27 de septiembre.