El grup

grup2El grup de recerca consolidat Esbrina — Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2014 SGR 632) — anteriorment Esbrina — Subjectivitats i entorns educatius contemporanis (2009SGR 0503) — és l’evolució del grup de recerca, consolidat des de l’any 1995, Formació, Innovació i Noves Tecnologies — 1995SGR 354, 1996SGR 111, 1998SRG 44, 2000SGR 14, 2001SGR 37, 2005SGR 431. El canvi de nom respon a la necessitat de reflectir de forma més palesa el tipus de recerca, divulgació i transferència de coneixement realitzats per un grup transdisciplinar — integrat per doctors i llicenciats en Pedagogia, Psicologia, Antropologia, Sociologia, Filosofia, Informàtica, Belles Arts i Història de l’Art — profundament interessats per les condicions i els canvis actuals de l’educació, i que porta a terme la seva tasca professional a diferents departaments de Didàctica de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Internacional de Catalunya i Universitat Oberta de Catalunya.

El programa de recerca del grup es fonamenta en l’evidència de que posar en pràctica propostes pedagògiques que responguin a les necessitats educatives actuals (a vegades contradictòries i paradoxals) demana tenir en compte els processos de construcció de la subjectivitat en un món complex, canviant i profundament mediat per les tecnologies digitals, dels subjectes que transiten per diferents entorns educatius formals o informals.

 

Línies de recerca

Roundicons-54

Les dimensions institucionals, organitzatives, simbòliques i tecnològiques dels entorns educatius contemporanis d’aprenentatge.

Roundicons-34

La funció dels diferents llenguatges i les visualitats en la constitució de les subjectivitats i l’aprenentatge.

Roundicons-09

Els papers de la cultura digital i visual a l’ensenyament i l’aprenentatge dins la societat del coneixement.

Posicionament

Com a grup, ens situem en una perspectiva construccionista, el que suposa:

bullet1

Guiar-nos per marcs de referència que ens permeten acostar-nos a les experiènbcies dels altres sense cosificar-les, ni acomodar-les a la nostra agenda d’interessos.

bullet2

Mantenir la tensió en els límits de la relació entre qui fa la recerca i amb (o sobre) qui es fa.

bullet3

Considerar metodologies naturalistes i narratives com l’etnografia, les pràctiques biogràfiques i la recerca basada en les arts, com a formes d’indagació i d’explicar les experiències (pròpies i d’altri) que tenen lloc en els fenòmens als que ens acostem.

bullet4

Mantenir una ètica de la recerca basada en la relació recíproca amb l’altre.

Portar a terme aquesta posició en els projectes de recerca implica:

Una forma de conèixer (una epistemologia) que no està determinada, sinó que s’articula en la relació amb els altres, amb el que ens expliquen, amb el que es genera en el grup, amb els referents que col·loquem com a contrapunt del diàleg i amb les inferències que aquesta conversa de múltiples veus ens proporciona.

bullet-b

Unes formes d’indagar (una metodologia) que a vegades sabem com comencen, però no a on ens porten. En aquest camí no busquem dreceres per respondre el que ja sabem d’antuvi, sinó que provem de sorprendre’ns amb noves preguntes i amb troballes que no imaginàvem que existien.

bullet-c

Una posició política (una praxis) que ens porta a reconèixer que tota recerca és ideològica, en el sentit que projecta – i fixa – un relat sobre la parcel·la d’allò anomenat realitat a la que s’aproxima per descriure-la o comprendre-la. Si alguna cosa ens revela el construccionisme és que no hi ha ciència lliure de valors. La qüestió és que no es reconeguin i facin públics, pretenent ocultar-los rere artificis de neutralitat i objectivitat, camuflats en l’ús de formes de llenguatge i de símbols.