Aquest seminari està vinculat al projecte europeu MiCREATE
Aquest seminari forma part d’una sèrie d’activitats d’autoformació que exploren referents i experiències que permetin respondre als desafiaments que emergeixen de la nostra estada en els centres escolars de primària i secundària en el marc del projecte MiCREATE. Un d’aquests reptes és pensar i projectar amb els centres propostes fonamentades que permetin revisar els marcs de pensament colonials que guien les decisions educatives, i generar alternatives decolonials.
Amb aquest propòsit, aquest seminari té tres finalitats principals: a) generar un corrent de pensament altre front als desafiaments de l’educació escolar; b) formar-nos des d’un dispositiu d’aprenentatge col·lectiu i c) projectar marcs i estratègies decolonials que puguin ser compartides amb les escoles i instituts amb els que col·laborem.
El repte que se’ns planteja és com relacionar-nos amb el que ha estat pensat per qüestionar el discurs colonial –del que nosaltres per ubicació geogràfica, històrica i mental formem part– per reconèixer les nostres inèrcies colonials, eurocèntriques i cosmopolites, i portar-les a allò pedagògic –que és part del relat colonial– per descolonizarlo. El que ens pot portar, com assenyala Catherine Walsh (2008), d’una banda, a reconèixer les pedagogies pròpies (casa endins), i de l’altra, les pedagogies amb “altres” (casa enfora).
Un dels desafiaments d’aquest seminari ha estat la selecció de textos entre l’abundant material disponible i que han generat, sobretot, col·legues llatinoamericans en els últims vint anys. Els que van assistir el primer quadrimestre d’aquest curs als seminaris amb Maria Pau Aedo i José Romero ja vam realitzar una aproximació a les propostes decolonials d’Anibal Quijano, Frantz Fanon, Enrique Dussel, Walter Mignolo i Catherine Walsh entre d’altres. Aquestes ‘bases’ es faran presents en alguns dels textos que ara compartim.
Les lectures per al seminari
Com en el seminari anterior, la dinàmica que podem seguir és que de cada sessió se n’encarreguin una o dues persones, que introdueixen els textos i plantegen preguntes i/o temes per a la conversa. Realitzar una acta, que doni pas a anotacions col·lectives, pot completar cada trobada.
13 de gener: Situar el marc de les pedagogies decolonials
En aquesta primera sessió, la proposta és dialogar amb dos textos que ofereixen una visió panoràmica de les pedagogies decolonials.
- Argüello Parra, Andrés (2015). Pedagogía decolonial: Trazos para la construcción de un paradigma-otro desde la educación. Correo del Maestro, Revista para profesores de Educación Básica. 19(226), 28-37.
- Ramallo, Francisco (2013). La educación en clave de-colonial: apuestas pedagógicas, saberes y experiencias desde las historias propias. Revista de educación, 6, 249-266.
20 de gener: Pedagogies decolonials, pensament fronterer i competències decolonials
En aquesta segona sessió obrirem el focus per situar d’una forma relacional alguns eixos que poden situar-nos en una genealogia de les pedagogies decolonials. El desafiament d’aquestes dues primeres sessions és revisar les nostres ‘imatges de pensament’ i transitar des d’elles a les nostres diferents realitats.
- Ortiz Ocaña, Alexander; Arias López, María Isabel; Pedrozo Conedo, Zaira Esther (2019). Pensamiento decolonial y configuración de competencias decoloniales. Revista Ensayos Pedagógicos, 14(1), 203-233.
27 de gener: Les pedagogies decolonials per promoure una educació i una societat altra
En aquesta sessió dialogarem amb dos articles que concreten algunes maneres d’apropar-se a la vida dels centres escolars per afavorir una actitud decolonial.
- Ortiz Ocaña, Alexander; Arias López, María Isabel; Pedrozo Conedo, Zaira Esther (2018). Hacia una pedagogía decolonial en/desde el sur global. Revista nuestrAmérica, 6 (12). 195-222.
- Moreno Medrano, Luz María; Corral Guillé, Gustavo (2019). Metodologías inductivas interculturales para una pedagogía decolonial. Sinéctica, revista electrónica de educación, 1-20.
3 de febrer: Pedagogies decolonials, posthumanisme i pedagogies de l”desconfort’.
En aquesta sessió dialogarem amb dos articles de Michalinos Zembylas, professor de Teoria de l’Educació a la Universitat de Xipre, que convida a donar sentit a la pedagogia decolonial vinculant-la amb el posthumanisme. Podeu trobar una entrevista amb ell a Matter, Journal of New Materialist Research, que vam publicar des Pedagogies Culturals.
- Michalinos Zembylas (2018). The Entanglement of Decolonial and Posthuman Perspectives: Tensions and Implications for Curriculum and Pedagogy in Higher Education, Parallax, 24:3, 254-267.
- Michalinos Zembylas (2018). Affect, race, and white discomfort in schooling: decolonial strategies for ‘pedagogies of discomfort’, Ethics and Education, 13:1, 86-104.
10 de febrer: Per continuar la conversa: escoles culturalment sostenibles
Per acabar, el text fundacional, escrit per Django Paris i publicat a l’Educational Researcher –la revista de l’AERA– del que s’ha vingut a denominar com “Culturally sustaining pedagogy”. Una perspectiva que, si us sembla, podem explorar en profunditat en el següent seminari.
- Paris, D. (2012). Culturally sustaining pedagogy: A needed change in stance, terminology, and practice. Educational Researcher, 41(3), 93–97.
Dates
13, 20 i 27 de gener, 3 i 10 de febrer de 2021
De 10 a 12h
Organitza
