Educar per transformar

Grup de treball / 2016 - 2021

El grup de treball Educar per transformar és una col·laboració entre els instituts Quatre Cantons, Doctor Puigvert i Pla Marcell i el grup de recerca Esbrina de la Universitat de Barcelona. El grup està conformat per director/es, sis professor/es, dos assessors educatius i una investigadora. El propòsit d’aquesta col·laboració és generar projectes que compaginin la investigació, la formació al professorat i la intervenció educativa, amb la finalitat d’entendre millor la transformació educativa que s’està promovent des dels centres de secundària i la universitat per repensar els models educatius dels instituts i el sistema educatiu actual.

La preocupació compartida entre el professorat dels centres de secundària i el grup de recerca Esbrina és aconseguir que totes i tots els joves, sense cap excepció, puguin viure experiències educatives i d’aprenentatge significatiu, amb la finalitat última de tenir una vida digna. El dret a una bona educació i a una bona vida està sent constantment vulnerat pel nostre sistema educatiu i és necessari engegar un procés de transformació educativa des de les bases. És a dir, des de la col·laboració entre els centres escolars, les entitats dels barris, les famílies i les universitats.

Els objectius principals d’aquest projecte són els següents:

  1. Comprendre els processos de canvi educatiu que es promouen des dels centres públics de secundària de Catalunya, cap a una educació transformadora.
  2. Posar a l’alumnat al centre dels processos educatius, escoltant les veus dels protagonistes més silenciats de les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge: els i les joves.
  3. Afavorir una formació del professorat que parteixi de les necessitats i realitats dels centres, reconegui els sabers del professorat, estimuli la reflexió sobre les pràctiques i afavoreixi la construcció d’una praxis que integri pràctica i teoria.
  4. Posar la investigació educativa al servei de les necessitats i les realitats dels centres de secundària.
  5. Difondre els projectes transformadors i emancipadors que s’estan implementant en els centres de secundària, que busquen la construcció d’una societat més igualitària i solidària, que posi l’esperit crític i el benestar de l’alumnat al centre.

El grup de treball es va crear el curs 2016-2017 i, des d’alhores, s’ha vetllat per afavorir la confiança, el respecte i el reconeixement mutu (entre els instituts, la universitat i els professionals participants). També s’ha portat a la pràctica una investigació descolonitzada, que deixa de veure els centres com a institucions d’on extreure dades i passa a entendre’ls com a codissenyadors i coimplementadors dels projectes de recerca i d’intervenció educativa. D’aquesta manera, els resultats de la recerca i de les intervencions ajuden a fer passos cap a la consolidació d’una cultura educativa i d’investigació més horitzontal i respectuosa, que parteix de la reflexió constant sobre la pràctica, tant del professorat, com dels investigadors i l’alumnat.

Trajectòria del grup

El curs 2016-2017 es va crear un grup de treball anomenat Canvi Metodològic en el marc de l’Institut de les Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona. En aquell moment, el grup estava conformat per: un assessor educatiu de l’ICE, membres dels equips directius i professorat de cinc instituts de Catalunya i una investigadora postdoctoral de la Universitat de Barcelona. Els instituts que participàren aquest curs foren l’INS Doctor Puigvert, l’INS Eugeni d’Ors, l’INS Hipàtia d’Alexandria, l’INS Pla Marcell i l’INS Quatre Cantons.

Aquest grup de treball va néixer amb la voluntat de generar un espai de co-formació amb professorat de centres educatius que estaven implementant canvis metodològics a les aules, amb l’acompanyament del personal docent i investigador de la Universitat de Barcelona. El primer curs (2016-2017) es van definir conceptes clau de l’activitat educativa dels centres de secundària —curriculum, espai, temps, metodologia, relacions, avaluació i inclusió— i es va compartir com aquestes bases estaven sent repensades en cadascun dels instituts. També es va identificar que els espais de treball globalitzat i aprenentatge basat en projectes que es feien als centres contribuïen a repensar aquestes bases educatives.

El segon curs (2017-2018), el grup de treball va partir de tres focus de canvi que resultaven valuosos per al professorat, però alhora representaven un repte: (1) l’educació estesa o al llarg i ample de la vida; (2) l’aprenentatge mitjançant la col·laboració entre iguals; (3) la participació dels joves en la presa de decisions als instituts. Aquestes temàtiques es van abordar amb el professorat i equips directius, però sobretot van escoltar-se les veus dels estudiants. Mitjançant grups de discussió mediats per infografies (Annex 1) i una jornada amb alumnat, 100 estudiants de secundària van fer arribar els seus posicionamients sobre aquests tres temes al professorat.

El tercer curs (2019-2020), el grup de treball va passar a centrar-se plenament en el desenvolupament de projectes amb l’alumnat que impliquessin la col·laboració entre dos o tres centres. L’alumnat va triar les temàtiques, que giraven entorn a tres eixos: (1) viure en la societat contemporània, (2), reivindicació social i (3) interessos i sabers dels joves. Es van desenvolupar projectes relacionats amb la violència de gènere, el racisme, la gent gran, els centres penitenciaris o l’impacte de la societat digital en les vides dels joves. El curs 2019-2020, també s’implementaren estudis de cas als instituts en el marc d’un projecte d’investigació postdoctoral, que va evidenciar que els instituts estan impulsant processos de transformació profunda dels propis centres i del sistema educatiu. Aquesta transformació passa per la implementació de metodologies que tenen com a eix aglutinador l’aprenentatge basat en projectes, però també per promoure un nou sentit de l’educació des dels instituts i dels sistemes educatius, des de la creació de cultures escolars més dialogants, connectades amb altres comunitats i entitats, afavoridores de situacions d’aprenentatge significatives per a tot l’alumnat (Annex 2).

El curs 2020-2021 el grup de treball es va reprendre a través del projecte Educar per transformar, amb la participació de dos assessors educatius i tres instituts, amb el compromís dels equips directius per implementar un projecte a partir de tot el que havíem après durant tres cursos de col·laboració. En aquest curs, la vinculació entre coformació i recerca ha estat més present. Professorat, assessors i investigadora han compartit des de l’inici una preocupació conjunta: com respondre al repte de la inclusió educativa? S’ha convidat a l’alumnat a participar en un projecte d’investigació col·laboratiu i intergeneracional, a través del qual estan reflexionant sobre les característiques dels instituts i les possibilitats de generar una cultura educativa inclusiva. Aquest projecte representa un gir en la investigació educativa, perquè parteix de la necessitat d’investigar des del diàleg entre professorat, alumnat, equips directius i investigadors, en una relació horitzontal basada en l’escolta, el respecte i l’aprenentatge en col·laboració.

Imatges

Materials elaborats

Infografies per la mediació dels grups de discussió del Curs 2017-2018 i infografia amb els resultats dels estudis de cas realitzats als centres el curs 2018-2019.

Referències

Erstad, O., Miño-Puigcercós, R., i Rivera-Vargas, P. (2021). Educational practices to transform and connect schools and communities. [Prácticas educativas para transformar y conectar escuelas y comunidades]. Comunicar, 66. https://doi.org/10.3916/C66-2021-01

Miño-Puigcercós, R. (2020). Iniciativas para la igualdad y la transformación de la educación secundaria obligatoria en Cataluña. Posibilidades y tensiones. Izquierdas, 49, 2378-2404. http://www.izquierdas.cl/images/pdf/2020/n49/art113_2378_2404.pdf

Miño-Puigcercós, R., i Sancho-Gil, J.M. (2019). Heads and Tails. Challenges and Possibilities of Secondary Schools Transformation. A C. V. Meyers i M. J. Darwin (edss), School Turnaround in Secondary Schools. Possibilities, Complexities, and Sustainability (pp. 23-40). Greenwich, United States: Information Age Publishing.

Membres del grup de treball

  • Raquel Miño Puigcercós (Investigadora del grup d’investigació consolidat Esbrina)
  • Jordi Calvet Solanes (Assessor educatiu)
  • Alex Salleras (Director de l’institut Pla Marcell)
  • Montserrat Ciuró Montañà (Assessora educativa)
  • Maria Araceli Segue Guerrero (Directora de l’institut Doctor Puigvert)
  • Óscar Altide (Director de l’institut Quatre Cantons)
  • Alba Rodríguez Ciuró (Professora de l’institut Quatre Cantons)
  • Berta Bastardes (Professora de l’institut Quatre Cantons)
  • Gemma Albesa (Professora de l’institut Pla Marcell)
  • Marcela de la Rosa Herrero (Professora de l’institut Doctor Puigvert)
  • Salvador Valverde Acero (Professor de l’institut Doctor Puigvert)

Amb la participació de