En alguns contextos educatius i artístics, parlar d’una educació artística posthumana pot semblar un oxímoron. Sobretot si es comparteix la visió humanista que considera l’art una pràctica essencialment humana. Tanmateix, l’art, en qualsevol de les seves modalitats, no es pot realitzar sense la “materialitat”, és a dir, sense el no humà, que fa que l’art es “materialitzi”. Aquest fet vol dir que, a més de l’acció humana, la pràctica artística no es pot concebre sense l’«agència» de la matèria, és a dir, del no humà. Actualment, la qüestió és un objecte d’interès des que la «nova ontologia» va començar a prestar atenció al «posthumà». En aquesta introducció a les Actes de l’edició 2022 de la NW29 Research in Art Education, ens centrarem en la rellevància que pot tenir el posthumanisme per a l’educació artística i la investigació en aquest camp.
Editors
- Judit Onsès Segarra
- Fernando Hernández Hernández
DUGiDocs, 2023
