Es hora de que hablemos de cómo se aprende en la universidad

Es diu que als actuals estudiants universitaris els manca interès i curiositat. Que estan més preocupats pel mòbil i el que passa a les xarxes virtuals que per atendre a classe. Se’ls assenyala com a superficials i sense inclinació a la lectura. Presenten altes taxes d’ansietat, depressió i suïcidi. Estan obsessionats per la seguretat emocional. Això els fa voler estar fora de perill dels que no hi estan d’acord, cosa que provoca que siguin persones fràgils, hipersusceptibles i maniquees. Així, no se’ls considera preparats per encarar la vida, que és conflicte, ni la democràcia, que és debat.

Com a professors universitaris aquesta situació ens preocupa i afecta. Però som prudents amb aquesta fotografia. Tot i que a les nostres pràctiques docents observem algunes d’aquestes actituds, també hi ha estudiants que van a la universitat per debatre i pensar de manera crítica, estan socialment implicats i reivindiquen el reconeixement d’una diversitat interseccional, es rebel·len davant les injustícies i busquen alternatives davant dels desafiaments que planteja el món contemporani.

Per comprendre aquest fenomen, els grups de recerca Esbrina, de la Universitat de Barcelona, i Elkarrikertuz, de la Universitat del País Basc, hem dut a terme la investigació TRAY-AP, de la qual explica aquest llibre. Conscients que els joves estan afectats per una organització social que afavoreix l’individualisme, la dispersió de l’atenció, la precarietat laboral i emocional, i la dependència de les tecnologies digitals, ens vam plantejar una investigació que posés el focus a l’escolta i recollís les seves trajectòries d’aprenentatge. Amb aquest estudi, que hem realitzat amb els estudiants i no sobre ells, hem tractat, a més de generar coneixement, obrir camins perquè la universitat tingui en compte qui són i com aprenen els estudiants.