Dialogar con la(s) perspectiva(s) de la interseccionalidad para que sea una praxis crítica y no un fetiche

Aquest seminari està vinculat al projecte europeu MiCREATE

Aquest seminari està relacionat amb l’anterior sobre ‘Pedagogies decolonials’ i forma part d’una sèrie d’activitats d’autoformació –vinculades al grup de recerca Esbrina– que exploren referents i experiències que ens permetin respondre als desafiaments que emergeixen de la nostra relació amb joves, docents, famílies i col·lectius socials. En aquest cas la formació es genera en el marc de el projecte MiCREATE. Un d’aquests reptes és introduir marcs conceptuals, que es nodreixen d’aportacions des d’una onto-espistemología i ètica altra, que ens ajudin a reconfigurar les nostres relacions i pràctiques en la investigació, la docència i més enllà de la universitat.

Amb aquest propòsit el present seminari té tres finalitats principals: a) situar-nos des d’un posicionament crític en les aportacions de les perspectives interseccionals; b) formar-nos des d’un dispositiu d’aprenentatge col·lectiu i c) projectar marcs i estratègies interseccionals que puguin ser compartides amb les escoles i instituts amb els que col·laborem.

Les lectures per al seminari

Com en el seminari anterior sobre ‘Pedagogies Decolonials’, la dinàmica que podem seguir és que de cada sessió s’encarreguin una o dues persones, que introdueixen els textos i plantegen preguntes i/o temes per a la conversa. Realitzar una acta, que doni pas a anotacions col·lectives, pot completar cada trobada. Tot aquest material estarà al Moodle de l’Esbrina.

18 de març: Esbossar una genealogia de la perspectiva interseccional

En aquesta primera sessió la proposta és dialogar amb dos textos que ens permeten esbossar una genealogia de les interseccionalitats i la seva relació amb altres praxi socials.

El primer és de Leïla Benhadjoudja, professora a l’Escola d’Estudis Sociològics i Antropològics de la Universitat d’Ottawa qui investiga des de teories feministes postcolonials i decolonials, sociologia del racisme i les relacions interètniques. El text, des de la trajectòria de l’autora, ens permet esbossar els marcs i tensions en i des dels quals es configura les perspectives de les interseccionalitats.

• Martínez Andrade (2019). Leïla Benhadjoudja La intereseccionalidad es esencialmente una praxis. No es una enunciación teórica. En Feminismos a la contra. Entre-vista al sur global. (pp.229-244). Traficante de sueños.

El segon és de Itiziar Gandaria, professora del Departamento de Psicología Social y Desarrollo de la Universidad de Deusto. Participa a Munduko Emakumeak-Dones de l’Món i en la Plataforma de la Marxa Mundial de Dones a Euskal Herria. Les seves àrees d’interès d’investigació són els feminismes postcolonials i interseccionals, les relacions entre moviments socials i acadèmia, i les metodologies activistes i feministes.

• Gandaria, Itziar (2017). ¿Un neologismo a la moda?: Repensar la interseccionalidad como herramienta para la articulación política feminista. Investigaciones Feministas, 8(1) 2017: 73-93.
  Disponible a: https://revistas.ucm.es/index.php/INFE/article/view/54498/51190

25 de març: Un text fundacional i un altre que sistematitza i planteja tensions

En aquesta segona sessió explorarem el text fundacional sobre la Interseccionalitat i un altre text que amplia el camí inicialment obert per Kimberlé Crenshaw.

Kimberlé Crenshaw és una acadèmica nord-americana especialitzada en el camp de la teoria crítica de la raça, i professora de les Facultat de Dret de les universitats de Califòrnia a Los Angeles i de la de Columbia, on es dedica a la investigació sobre temàtiques de raça i gènere. És especialment coneguda per encunyar el 1989 el concepte “interseccionalitat”. A la Wikipedia s’explica que “La seva inspiració per a la teoria va començar mentre era estudiant universitària i es va adonar que l’aspecte de gènere en relació amb la raça estava molt poc desenvolupat. Es va adonar que a la Facultat en què estudiava hi havia classes sobre raça i sobre assumptes de gènere. En particular, les dones només es debatien a les classes de literatura i poesia, mentre que els homes també es discutien en classes serioses d’economia i política”.

• Crenshaw, Kimberle (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum: Vol. 1989: Iss. 1, Article 8.
  Disponible a: http://chicagounbound.uchicago.edu/uclf/vol1989/iss1/8

El segon article planteja una contradicció: que la interseccionalitat, la forma predominant de conceptualitzar la relació entre exemples o sistemes d’opressió (raça, classe, gènere), importa il·lícitament el mateix model que pretén superar: és dir, el model unitari d’identitat.

• Carastathis, Anna. (2008). The Invisibility of Privilege: A critique of intersectional models of identity. Les ateliers de l’éthique/The Ethics Forum, 3 (2), 23–38. https://doi.org/10.7202/1044594ar

8 d’abril: Explorar la interseccionalitat per qüestionar-la

En aquest apartat llegirem dos articles, publicats en revistes digitals no acadèmiques, que aporten un mode d’escriptura més ‘lliure’ que posa l’enfasis en aspectes crítics en relació amb l’interessionalitat. En aquesta direcció, el primer article presenta cinc temes que aporten una crítica a la interseccionalitat des de la perspectiva descolonial.

• Hira, Sandew (2016). Intersectionality. Decolonial International Network.
  Disponible a: https://din.today/a-decolonial-critique-of-intersectionality/7/

El segon presenta tres crítiques a la perspectiva interseccional referides al llenguatge imprecís, la uniformitat ideològica, i el radicalisme.

• Gonzalez, Christian Alejandro (2018). The Illiberal Logic of Intersectionality. Quillete, May 8.
  Disponible a: https://quillette.com/2018/05/08/illiberal-logic-intersectionality/

15 d’abril: Explorar la interseccionalitat per expandir-la

Encara que l’expansió ja es troba en els articles anteriors, aquest article analitza com els debats sobre la interseccionalitat permeten l’autoreflexivitat, la posicionalitat i la crítica, però també corren el risc de convertir-se en gestos rutinaris en entorns activistes i acadèmics. L’objectiu d’aquest article és reflexionar sobre com la interseccionalitat és un concepte crucial per a la producció de coneixement feminista i, al mateix temps, atendre i problematitzar alguns pressupòsits que es repeteixen habitualment com a punts de partida evidents en la investigació sobre la interseccionalitat.

• Salskov, Salla Aldrin (2020). A Critique of Our Own? On Intersectionality and “Epistemic Habits” in a Study of Racialization and Homonationalism in a Nordic Context. NORA – Nordic Journal of Feminist and Gender Research, 28:3, 251-265.
  Disponible a: https://doi.org/10.1080/08038740.2020.1789218

22 d’abril: Portar la interseccionalitat a l’educació escolar

En el primer dels articles, les autores tracten de comprendre com s’aborden les qüestions d’interseccionalitat en la bibliografia sobre educació ambiental i sostenibilitat (ESE), centrant-se en com es discuteix el gènere en relació amb altres identitats socials com la classe, la raça , la sexualitat i la capacitat. La seva anàlisi es basa en marcs feministes i descolonitzadors, i utilitza la interseccionalitat per examinar com la bibliografia d’ESE aborda els temes com a interconnectats.

• Maina-Okori, Naomi Mumbi ; Koushik, Jada Renee & Wilson, Alexandria (2018). Reimagining intersectionality in environmental and sustainability education: A critical literature review. The Journal of Environmental Education, 49 (4), 286-296, DOI: 10.1080/00958964.2017.1364215

En el segon, les col·legues de la Universitat de Viena que participen a MiCREATE, examinen com el personal escolar de dues ciutats austríaques negocia les estructures de desigualtat que s’entrecreuen i en què se situen els alumnes “immigrants” en el context de les polítiques educatives i d’integració austríaques. En la seva anàlisi utilitzen un enfocament interseccional i van realitzar entrevistes en profunditat i set grups de discussió amb el personal de l’escola.

• Cakir, Alev; Wolter, Stella; Liepold, Mira; Sauer, Birgit (2020). Intersectional contestations – The meanings of integration of ‘migrant’ pupils in Austrian schools. ANNALES · Ser. hist. sociol. · 30 (4), 587-600. DOI 10.19233/ASHS.2020.39

Organitza