El grup

Història

El grup de recerca consolidat Esbrina — Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2021 SGR 00686, 2017 SGR 1248, 2014 SGR 632) — anteriorment Esbrina — Subjectivitats i entorns educatius contemporanis (2009SGR 0503) — és l’evolució del grup de recerca, consolidat des de l’any 1995, Formació, Innovació i Noves Tecnologies — 1995SGR 354, 1996SGR 111, 1998SRG 44, 2000SGR 14, 2001SGR 37, 2005SGR 431. El canvi de nom respon a la necessitat de reflectir de forma més palesa el tipus de recerca, divulgació i transferència de coneixement realitzats per un grup transdisciplinar profundament interessat per les condicions i els canvis actuals de l’educació, i que porta a terme la seva tasca professional a diferents departaments de les facultats d’Educació i de Belles arts de la Universitat de Barcelona.

El programa de recerca del grup es fonamenta en l’evidència de que posar en pràctica propostes pedagògiques que responguin a les necessitats educatives actuals (a vegades contradictòries i paradoxals) demana tenir en compte els processos de construcció de la subjectivitat en un món complex, canviant i profundament mediat per les tecnologies digitals, dels subjectes que transiten per diferents entorns educatius formals o informals.

Perspectiva de la investigació

  • Ens guiem per marcs de referència que ens permeten acostar-nos a les experiències dels altres sense cosificar-les, ni acomodar-les a la nostra agenda d’interessos.
  • Mantenim la tensió en els límits de la relació entre qui fa la recerca i amb (o sobre) qui es fa.
  • Considerem la relació intrínseca entre ontologia, epistemologia, metodologia i ètica a l’hora d’explorar la complexitat dels processos educatius, artístics i socials.
  • Mantenim una ètica de la recerca basada en la relació recíproca amb l’altre

Que implica

  • Una forma de conèixer que no està (pre)determinada, sinó que s’articula en la relació amb: els altres; el que es genera a Esbrina; els referents que col·loquem com a contrapunt del diàleg; i les inferències que aquesta conversa de múltiples veus ens proporciona.
  • Unes formes d’indagar que a vegades sabem com comencen, però no cap a on ens porten. En aquest camí no busquem dreceres per respondre el que ja sabem, sinó que provem de sorprendre’ns amb noves preguntes i amb troballes que no imaginàvem que existien.
  • Una posició política (una praxis) que ens porta a reconèixer que tota recerca és ideològica, en el sentit que projecta – i fixa – un relat sobre la parcel·la d’allò anomenat realitat a la que s’aproxima per descriure-la o comprendre-la. Partim de què no hi ha ciència neutral i lliure de valors.
  • Una concepció de la investigació i de la construcció del coneixement des d’una mirada decolonial i emancipadora que ens permeti desaprendre allò imposat i allò assumit.