Aquesta escola d’hivern, esponsoritzada per la European Educational Research Association, està orientada a estudiants de postgrau i investigadors novells en l’àmbit de l’educació amb interès per ampliar la seva perspectiva en la investigació etnogràfica. Hi haurà oportunitats perquè els participants discuteixin els seus projectes de tesi/recerca amb els participants i rebin comentaris de destacats investigadors en el camp.
Tenint en compte les últimes edicions de l’ECER i en particular dels programes del NW19, s’ha fet cada vegada més evident que l’etnografia de l’educació sempre ha treballat amb múltiples perspectives, però ha prioritzat un compromís de primera mà sostingut en la vida d’un grup de persones. Els nous temps han suposat nous reptes. Particularment, la globalització ha portat a la necessitat d’estudis curosos no només dins, sinó també a través de grups, nivells, espais i temps. Els antropòlegs i els etnògrafs, per tant, han hagut d’allunyar-se d’estudiar grups limitats o distingits, i estudiar la cultura composta de símbols i lògiques en moviment i sovint controvertides que es recullen i es re-proposen en les pràctiques socials actuals i en els límits socials i geogràfics .
Per avançar en l’etnografia de l’educació en els nous temps, no només hem de travessar les fronteres i fer-nos més globals d’acord amb la modernitat mòbil, també hem de sortir fora de l’aula i l’escola més que en el passat.
Hi ha una aparició de noves modalitats de multiescalaritat, etnografia de xarxes i etnografies de cultures visuals i on-line-off-line que permeten als investigadors o equips cobrir més llocs i comparar més diferències que abans.
Les demandes en la investigació d’avui són globals, i també locals, així com dins i fora de les institucions, i tan situades com mòbils. Aquest programa d’estudi identificarà què han dit les recerques i els investigadors d’última generació en el camp de l’etnografia de l’educació sobre el que signifiquen per a les pràctiques les noves condicions de recerca.
Donades les perspectives, els reptes i les qüestions esmentades, el taller s’organitzarà al voltant de tres línies:
- Llocs i espais d’etnografia educativa.
- Aprenentatge i docència en entorns institucionals i no institucionals en etnografia educativa.
- L’escalaritat de l’etnografia educativa.
Descripció dels mètodes de treball (aproximació pedagògica) del curs
L’escola d’hivern s’organitza en un període de tres dies amb diferents tipus de sessions on la discussió es dedica a projectes d’investigació d’estudiants individuals i relacionada amb els subtemes proposats anteriorment.
Cada participant tindrà l’oportunitat de debatre i desenvolupar el seu propi projecte en col·laboració amb altres estudiants de recerca, investigadors novells i tutors experimentats.
L’espai escollit per a l’escola d’hivern, el Campus Mundet de la Universitat de Barcelona, sembla un bon entorn per a aquest tipus d’experiència.
També hi ha una idea d’interdisciplinarietat, que pretén transformar el lloc en un laboratori, obert a l’experimentació i la discussió proposada en aquests tres dies d’immersió.
Tots els participants treballaran conjuntament, compartint, pensant i fent totes les sessions, tot i que les sessions s’organitzen de diferents maneres, oferint espai per a presentacions individuals i col·lectives.
Es gravaran totes les sessions (àudio i imatge) per al treball futur i l’anàlisi de dades.
A cada subtema convidem a diferents tutors que volen obrir i promoure un espai de recerca per a la col·laboració i la creació de xarxes entre ells i els investigadors educatius novells.
L’idioma de l’escola d’hivern és l’anglès.
Es proporcionaran allotjament i menjars, però els participants hauran de cobrir el cost dels viatges a Barcelona. Hi ha beques de viatge disponibles per als estudiants procedents de països de baix PIB. Per obtenir més informació, consulteu el formulari de sol·licitud.
SOL·LICITUD
Network 19
Winter School
Ethnography
A qui va adreçada:
Estudiants de doctorat i investigadors novells.
Nombre de partitipants:
25 participants máxim
Data de fi d’inscripcions:
10 de setembre de 2018
Organitzat per
- Juana M. Sancho Gil (coordinator)
- Fernando Hernández Hernández
- Begoña Vigo Arrazola
- Dennis Beach
- Christoph Maeder
- Sofia Marquez de Silva
Col·laboradors
- Sara Carrasco
- Judit Onsès Segarra
- Xavier Giró Gràcia
- Isabel Torras (suport administratiu)
- Marisa González (suport administratiu)
L’escola d’hivern està organitzada per cinc entitats
Grup de recerca ESBRINA, Universitat de Barcelona, i la xarxa d’excel·lència REUNI+D.
Universidad de Zaragoza. Departamento de Ciencias de la Educación de la Facultad de Educación.
University of Gothenburg. Department of Education and Special Education.
Research Center Children, Childhood and Schooling.
University of Porto. Centre for Research and Intervention in Education (CIIE) of the Faculty of Psychology and Education Sciences.
Finançat parcialment per
EERA – European Educational Research Association
Amb la participació de
Programa de Doctorat en Educació i Societat. Facultat d’Educació.
Programa de doctorat d’Arts i Educació. Facultat de Belles Arts.
Amb el suport de
Departament de Didàctica i Organització Educativa. Universitat de Barcelona
Tutors
Juana M. Sancho-Gil és catedràtica d’universitat de Tecnologies Educatives a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. És la coordinadora del grup de recerca ESBRINA – Contemporània, subjectivitats, visualitzacions i entorns educatius (2017SGR 1248):, i REUNI+D – Xarxa Universitària per a la Recerca i la Innovació Educativa. Canvi social i reptes per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT). Té una àmplia i sòlida experiència en la promoció de polítiques de recerca a nivell institucional, assessorant programes i projectes de recerca i avaluant i gestionant projectes de recerca. El 1986 va guanyar el premi nacional d’investigació per l’estudi etnogràfic “Entre passos i classes-Entre passadissos i aules”, realitzat en una escola secundària.
Fernando Hernández-Hernández és catedràtic d’universitat de Visualització Contemporània, Psicologia de l’Art i Investigació en Arts a la Unitat de Pedagogies Culturals a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. És coordinador del Programa de Postgrau en Arts i Educació. És co-coordinador del grup de recerca ESBRINA – Contemporània, subjectivitat, visualitats i entorns educatius (2017 SGR 1248); i membre de REUNI+D – Xarxa Universitària d’Investigació i Innovació Educativa. Canvi social i reptes per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT). Té una àmplia experiència en la investigació etnogràfica educativa, especialment en l’etnografia participativa juvenil i en l’anàlisi meta-etnogràfica. Ha escrit amb Juana M. Sancho un capítol sobre “Redacció i gestió de notes de camps multimodals” per a l’Enciclopèdia de Mètodes de Recerca Qualitativa en Educació [Oxford].
Begoña Vigo Arrazola és professora titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Saragossa, Espanya. És coordinadora (PI) del Grup d’Investigació de Referència en Educació i Diversitat. Participa en diferents projectes de recerca. Les seves publicacions estan en el camp de l’etnografia educativa, l’educació del professorat, l’escola rural i l’educació inclusiva.
Dennis Beach és catedràtic d’educació del Departament d’Educació i Educació Especial de la Universitat de Göteborg i de la Facultat de Biblioteconomia, Educació i Ciències de la Informació de la Universitat de Borås. Les seves principals especialitzacions de recerca es troben en la sociologia i l’etnografia de la investigació i en la recerca sobre l’etnografia de l’educació i la política educativa. Va ser l’editor en cap de la revista Ethnography and Education des del 2013 fins al 2018 i actualment és un alt redactor d’encàrrecs per a la secció d’Investigació d’Oxford Research en Investigació Educativa, així com l’Editor en Cap per a la propera sèrie de llibres EERA en Investigació Educativa. Ha publicat àmpliament en els àmbits de la justícia i l’equitat en l’educació, els mètodes d’investigació educativa, la política d’educació superior, l’educació dels professors i la professionalitat dels professors.
Christoph Maeder és catedràtic de sociologia educativa a la University of Teacher Education Zürich, Suïssa. Ha treballat en qüestions organitzatives com a etnògraf en diferents entorns socials (escoles, organismes assistencials, hospitals, presons, gestió de malalties, programes d’atur) en una perspectiva de sociologia del coneixement. Maeder és ex president de l’Associació Sociològica Suïssa, membre fundador del RN 20 “Mètodes Qualitatius” de l’European Sociological Association (ESA) i coordinador de la Xarxa 19 “Etnografia” de l’European Educational Research Association (EERA). El seu treball actual és l’etnosemàntica com a mètode d’investigació etnogràfica i de jardins d’infància com a organitzacions socials.
Sofia Marques da Silva és professora titular de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació, Universitat de Porto, Portugal, i membre del CIIE – Centre d’Investigació i Intervenció Educativa. Té un doctorat en Ciències de l’Educació des de 2008 i té experiència investigadora en la investigació etnogràfica sobre les cultures juvenils, el gènere i l’educació, i també la investigació quantitativa sobre la joventut i l’escolaritat. Últimament ha participat en etnografia en línia i fora de línia amb joves de regions frontereres, escoles i comunitats resilientes. És redactora en cap del Journal Ethnography & Education. És una de les coordinadores nacionals de la iniciativa ministerial INCoDe.2030, amb l’objectiu de promoure la competència digital a nivell nacional. Dins d’aquesta iniciativa, coordina l’Eix 1 – Inclusió digital.
Col·laboradors
Sara Carrasco Segovia és investigadora postdoctoral i professora visitant a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. És membre del grup de recerca ESBRINA – Subjectivitats contemporànies, visualitats i entorns educatius. Ha participat en diferents projectes de recerca. Les seves publicacions es troben en el camp de l’educació artística, l’art basada en la recerca, el cos/la corporeïtat, la performativitat i l’educació, i l’educació dels professors.
Judit Onsès. De la ciència a l’arquitectura. De l’arquitectura a les belles arts. Des de Belles Arts a recerca educativa i projectes artístics-educatius. Movent-se sempre, passant de les noves preguntes que estan sorgint en el mateix moviment. Jugant amb realitats. Preguntant-se sobre les diferents realitats que conviuen en l’esdevenir. Aprendre a fer coses amb diferents persones i comunitats. Els seus interessos de recerca són espais i llocs educatius, investigació basada en arts, teories “post” i nous materials i visuals en art i educació.