El giro social de las artes y la Educación Cultural Crítica

El Grup de Recerca Esbrina — Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2021SGR00686) organitza el II Simposi El giro social de las artes y la Educación Cultural Crítica, que tindrà lloc els dies 4 i 5 de setembre de 2026 en el Museu Tàpies (C/ d’Aragó, 255, 08007 Barcelona).

Presentació

L’Educació Cultural Crítica (ECC) és una manera de reanomenar el món. D’una banda, proposa reconèixer i comprometre’s amb pràctiques i repertoris culturals de grups minoritzats, més enllà del marc d’una cultura nacional i de formes merament textuals o escrites. D’altra banda, implica adoptar una actitud conscient sobre la història, la política, els sistemes socioculturals i les formes de poder que envolten aquests grups, per tal de desplaçar discursos i identitats que resulten injustes o deshumanitzen (Shor, 1999). Així doncs, l’ECC es pot entendre com:

1. El qüestionament de narratives culturals hegemòniques a partir de la diversitat de pràctiques que, de vegades marginalitzades o instrumentalitzades, habiten una societat plural i complexa.
2. La visió de la cultura com a conjunt d’activitats multimèdia (visuals, sonores, electròniques, gestuals, espacials…), lligades a experiències sociomaterials que són crucials per a la construcció de significat.
3. Una manera de comprendre l’educació que excedeix la mera adquisició de coneixements sobre textos o artefactes culturals i inclou la capacitat de desenvolupar-se reflexivament en la multiplicitat de formes culturals que permeten habitar i llegir el món.

Sumar la paraula crítica al terme “educació cultural” ha estat també la tasca del projecte de recerca europeu Exploring and Educating Cultural literacy Through Arts (EXPECT_Art), que s’ha desenvolupat durant tres anys a través de la col·laboració entre universitats, col·lectius artístics, escoles públiques i comunitats de sis països de la Unió Europa: Hongria, Dinamarca, Eslovènia, Alemanya, Polònia i Espanya. Els objectius específics del projecte han estat: 1) Explorar i diversificar com s’ensenya i es practica l’educació artística a les escoles; 2) Identificar les dificultats i els límits per desenvolupar una ECC a través de l’educació artística; i 3) Utilitzar metodologies de recerca artístiques i participatives, juntament amb el professorat i l’alumnat de les escoles, per explorar les potencialitats de l’educació cultural crítica.

D’aquesta manera, EXPECT_Art ha intentat conjugar una pràctica investigadora i pedagògica fonamentada a l’ECC amb el gir social de les arts (Bishop, 2006), en què aquestes es desplacen de la galeria o el museu a un camp expandit de pràctiques relacionals. D’aquesta manera, el mèdium artístic esdevé el procés mateix que pren lloc en contextos específics i que cerca generar vincles socioculturals o fomentar l’intercanvi de coneixements situats (Helguera, 2011). 

Després del celebrat al maig de 2024, aquest segon simposi sobre el gir social de les arts servirà per explorar, la seva cruïlla amb l’ECC a propòsit de les temàtiques següents en contextos escolars connectats amb altres entorns i comunitats: 

• Les pràctiques artístiques com a motor d’una educació cultural crítica.
• Les pràctiques culturals minoritzades i la seva capacitat de rellegir/reanomenar el món.
• Les relacions d’aprenentatge entre comunitats minoritzades i escoles.

Preguntes guia

1. De quina manera l’educació artística pot impulsar l’alumnat a desconfiar i qüestionar tot allò naturalitzat i normalitzat?
2. Com s’introdueixen les pràctiques artístiques al currículum de les escoles per articular una educació per a la justícia social, compromesa amb el canvi social i desestabilitzadora de coneixements naturalitzats, normalitzats i estandarditzats?
3. De quina manera les pràctiques culturals minoritzades qüestionen les representacions, les històries i els coneixements com a narratives socialment construïdes?
4. Com serveix la relació curricular amb comunitats per produir coneixements i aprenentatges que fomenten l’estranyament, entès com un procés que anima els estudiants a distanciar-se críticament d’idees i perspectives hegemòniques?
5. En quina mesura les arts a l’escola assumeixen que els estudiants són capaços de participar en diàlegs i indagacions madures i experimentar transformacions personals i col·lectives?

Contribucions

El simposi està obert a presentacions en format de comunicació oral, pòster/suport gràfic i acció artística.

Es poden presentar un màxim de dues propostes per persona (en qualsevol dels formats previstos), podent figurar com a autoria en un màxim de tres propostes. Les llengües de presentació de les propostes són català, castellà i anglès. 

Les propostes s’hauran de presentar seguint el model següent:

• Títol de la proposta. 
• Autors, afiliació i correu electrònic.
• Modalitat de presentació (comunicació oral, pòster/suport gràfic o acció artística).
• Resum de proposta (fins a 3.500 caràcters amb espais, sense comptar referències).
• De 3 a 5 paraules clau. 
• Mini-biografia de persona o grup autor (fins a 500 caràcters amb espais).
• Motivació (Per què vols participar? Què hi pots aportar? Què esperes trobar?) (fins a 1.000 caràcters amb espais)
• Opcionalment: Notes i observacions complementàries (en cas d’accions artístiques, per exemple, requeriments especials o d’espai).

Les propostes seran enviades a través del següent formulari:

Totes les propostes seran avaluades pel comitè científic del simposi, en funció de la relació amb les temàtiques tractades, l’originalitat i la qualitat. Així mateix, està prevista l’organització d’un llibre monogràfic a partir del simposi, publicat amb posterioritat i per al qual es podran sol·licitar ampliacions de les contribucions. 

Nota important: L’espai on es realitza el simposi comptarà amb els elements bàsics que permetin dur a terme les comunicacions. En el cas de les presentacions en format de pòster/suport gràfic o d’acció artística, l’organització no es pot fer responsable de la seva producció. En termes generals, les autories han de proveir els materials i suports necessaris per dur-les a terme.

Dates clau

Acreditació

A la finalització de l’activitat, les persones participants que compleixin el requisit d’assistència rebran al correu electrònic de registre un certificat de participació emès per l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP) de la Universitat de Barcelona. En el cas del professorat del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, el certificat d’aquesta activitat s’incorpora directament a l’expedient de formació de cada docent a la plataforma XTEC, i es pot utilitzar com a acreditació per participar en els diferents processos selectius del Departament, en els termes i les condicions que indiqui cada convocatòria.

Imatge de la capçalera de Javier Esteban a Unsplash