En els últims anys, els membres dels grups de recerca Esbrina i Elkarrikertuz han desenvolupat diversos projectes d’investigació que han posat especial èmfasi en les dimensions contextuals i experiencials de l’aprenentatge. Aquests projectes han fet evident que el coneixement personal i professional no es pot separar de les experiències biogràfiques, culturals, socials, tecnològiques i afectives dels aprenents. En aquest sentit, l’aprenentatge es materialitza en un procés ecològic. Aquesta noció mediambiental de l’aprenentatge ens va portar a desenvolupar el projecte de recerca: “APREN-DO: Cómo aprenden los docentes: implicaciones educativas y retos para afrontar el cambio social” (EDU2015-70912-C2-1-R).
En aquest projecte hem convidat professors d’escoles infantils, primàries i secundàries de Catalunya i el País Basc a participar en tallers per generar cartografies visuals d’aquests escenaris, dins i fora de l’escola, on aprenen. També els hem demanat que participin en converses per reflexionar sobre el que valoren com a font de coneixement i experiència, per generar formes d’enteniment dels seus desplaçaments nòmades d’aprenentatge, les seves tensions i les expectatives d’aprenentatge personal i professional.
Les cartografies han estat “útils” per a la nostra recerca perquè es van prendre com una estratègia per generar “coneixement” i es relacionen amb la teoria (conceptes com ara “convertir-se”, “gestos d’aprenentatge nòmada”, “relacions rizomàtiques”…) .
Al final d’aquest projecte, ens agradaria convidar els col·legues a que reflexionen i comparteixin qüestions i preguntes que sorgeixin d’aquest procés nòmada d’investigació:
- Com podem accedir als “llocs” més enllà dels marcs preestablerts per a la investigació sobre l’aprenentatge dels professors?
- Com pensar en l’aprenentatge dels professors més enllà de l’objectivitat, les epistemologies modernes i la lògica representativa en la recerca?
- Quines són les aportacions de mètodes inventius per ampliar i qüestionar la narrativa de les trajectòries biogràfiques d’aprenentatge dels professors?
- De quina manera el procés cartogràfic afecta les mirades d’aprenentatge dels professors i les posicionalitats dels investigadors?
- Com un enfocament nòmada podria introduir maneres de pensar la recerca sobre l’aprenentatge dels professors?
- Com les nocions com ara “convertir-se, desplaçar-se, forçar-se, assemblar-se, enredar-se, afectar-se, gestar-se…” podrien ampliar les formes de narrar i ajudar a plantejar noves preguntes sobre l’aprenentatge dels professors i la pròpia noció d’aprenentatge?
- Quines són les potencialitats de les estratègies derivades d’aquest enfocament nòmada d’aprenentatge i recerca per repensar el desenvolupament professional dels professors?
Programa
Dijous 25 d’octubre de 2018
9.30h
Recepció oberta
10.00h
Benvinguda i introducció al Simposi
Juana M. Sancho Gil
Coordinadora del grup de recerca Esbrina
Estibaliz Jiménez de Aberasturi Apraiz
Coordinadora del grup de recerca Elkarrikertuz
Carles Guerra Rojas
Director de la Fundació Tàpies
10.30h
El mapatge multidimensional de la simpatia transindividual
Conferència i conversa
Elizabeth de Freitas
Universitat Metropolitana de Manchester
12.00h
Pausa cafè
12.30h
Comunicacions
Els assistents es distribueixen en taules de debat a la sala.
Grup 1: Cartografies vinculades amb la formació i l’educació.
Coordina: Aurelio Castro Varela (Universitat de Barcelona)
- Cartografías de artista. Ana María Marqués Ibáñez. Universidad de La Laguna.
- Arte, espacio y formación docente. Una propuesta interdisciplinaria autoformativa. Andrés Torres Carceller, Júlia Castell Villanueva, Anna Mauri Lujan, Eva Navarro Campanera y Cristina Otero Fernández. Universidad de Barcelona.
- The use of cartographies in focus groups for finding guidelines in teacher education on world citizenship. Palma Grano. University of Barcelona.
Grup 2a: Cartografies de trajectòries de formadors
Coordina: Cristina Alonso Cano (Universitat de Barcelona)
- Cartografías de una profesora Flâneuse en París. Amparo Alonso. Universitat de València.
- Diálogos con nuestras cartografías de aprendizaje. Juana M. Sancho Gil (Universitat de Barcelona), Begoña Ochoa-Aizpurua Aguirre (Universidad del País Vasco), José Miguel Correa Gorospe (Universidad del País Vasco) y Maria Domingo-Coscollola (Universitat Internacional de Catalunya).
- Alrededores: estética e imaginación como ejercicio político en la formación de profesores de arte. Rita Luciana Berti Bredariolli Instituto de Artes da Universidade Estadual Paulista “Julio de Mesquita Filho”, IA-UNESP.
Grup 2b: Cartografies de trajectòries de formadors
Coordina: Juliane Correa (Universidade Federal de Minas Gerais)
- La serendipia cartográfica: de la investigación a la formación. Vanesa Gallego-Lema, Begoña Ochoa-Aizpurúa Aguirre y Margari León Guereño. Universidad del País Vasco.
- Exploración cartográfica de afinidades y afectos en la investigación. Sara Carrasco Segovia. Universidad de Barcelona. Jennifer Wicks. Universidad de Concordia, Universidad de Granada.
- Desplazamientos en un proyecto sobre cómo aprende el profesorado. Jose Miguel Correa Gorospe, Estibaliz Aberasturi Apraiz, Asun Martinez-Arbelaiz (University Studies Abroad Consortium USAC),Aingeru Gutierrez-Cabello (Universidad del País Vasco/ Euskal Herriko Unibertsitatea UPV/EHU).
- La influencia de los referentes biográficos para el aprendizaje del profesorado que participa de los mooc: el relato de un caso. Ada Freitas Cortina y Joaquín Paredes Labra. Universidad Autónoma de Madrid (UAM).
Grup 3a. Trajectòries i experències d’aprenentatje de docents
Coordina: Raquel Miño Puigcercós (Universitat de Barcelona)
- Aprendizajes docentes en movimiento: algunas reflexiones a partir de la experiencia en el ómnibus blanco. Gabriela Meroni Toledo, Nicolás Achard Arlington, Matías Gutiérrez Guillermo, Lucía Pastore Favotto.Instituto Crandon (Uruguay) y Joaquín Paredes-Labra. Universidad Autónoma de Madrid (España).
- El cuerpo brincante, los juegos de tablero y el portfolio a servicio de las múltiples aprendizajes. Márcia Ambrósio y Eduardo Mognon Ferreira. Universidade Federal de Ouro Preto (Brasil).
- El aprendizaje que no termina. Estudio de caso de lo que funciona y lo que puede mejorar en la formación continua de los y las docentes de Educación Infantil de Córdoba. Ana García Gutiérrez y Miguel Muñoz Moya.Universidad de Córdoba.
13.30h
Pausa
15.00h
Per què és important l’aprenentatge dels mestres? Temes i possibilitats crítiques
Conferència i conversa
Maria Assunção Flores
Universitat de Minho
16.30h
Pausa cafè
17.00h
Comunicacions
Els assistents es distribueixen en taules de debat a la sala.
Grup 3b. Trajectòries i experències d’aprenentatje de docents
Coordina: Aingeru Gutierrez-Cabello (Universidad del País Vasco/ Euskal Herriko Unibertsitatea UPV/EHU)
- Las metáforas docentes. Yareni Annalie Domínguez Delgado. Universidad Nacional Autónoma de México.
- Roles difusos. Reflexiones alrededor de una experiencia de asesoramiento a docentes seniors siendo noveles. Gabriel Hervas Nicolas e Isaac Calduch Pérez. Universitat de Barcelona.
- Vivir, querer, aprender… para dejar crecer: Trayectorias biográficas en identidad(es) docente(s). Núria Simó-Gil, Marta y Lídia Sala-Font. Universitat de Vic-UCC.
- Uso de las tecnologías de información y comunicación en la formación de educadores del campo. Juliane Corrêa, Universidade Federal de Minas Gerais (Brasil), y Leonardo Zenha Cordeiro, Universidade Federal do Pará (Brasil).
- Can we conceptualize learning as a journey? Thinking of time and space. Asunción Martínez Arbelaiz, University Studies Abroad Consortium, José Miguel Correa Gorospe, Estibaliz Aberasturi Apraiz Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea.
- Relatos de formación y saberes docentes. Historias de vida de profesores principiantes en Chile y España. Patricia Hermosilla – Universidad de Chile. Amalia Creus – Universitat Oberta de Catalunya.
- Cartografías y narrativas docentes: la dimensión tensional como posibilidad (de aprendizaje). Luispe Gutiérrez Cuenca. Universidad del País Vasco (UPV-EHU).
Grup 4a. Aprendre en la formació d’estudiants a la universitat
Coordina: Pablo José Rivera Vargas (Universitat de Barcelona)
- Aprendiendo sobre educación inclusiva desde la investigación en formación inicial de profesorado. Begoña Vigo Arrazola. Universidad de Zaragoza.
- Aprender a ser docente: impacto emocional al participar en un prácticum innovador. Rosario Mérida Serrano y Julia Rodríguez Carrillo. Universidad de Córdoba.
- Creación musical compartida: un espacio de aprendizaje cooperativo entre docentes. Almudena Ocaña Fernández y Mª Luisa- Reyes López. Universidad de Granada.
- Marcas significativas en los estudiantes que transitan la formación universitaria: enfrentarse a las nuevas trayectorias escolares que expresan los problemas y las posibilidades de los tiempos contemporáneos. Estela D’Angelo Menéndez, Laura Benítez Sastre, Lara Rodríguez García y Sandra Pérez Martín. Universidad Complutense de Madrid.
Grupo 4b. Aprendre en la formació d’estudiants a la universitat
Coordina: Maria Domingo Coscollola (Universitat de Internacional de Catalunya)
- La estética relacional como ejercicio de aprendizaje. Un “estar juntos” desde el antagonismo y el cuidado. Olaia Miranda Berasategi y Alaitz Sasiain Camarero-Nuñez. Facultad de Educación, Filosofía y Antropología, EHU-UPV.
- La experiencia biográfica como dispositivo formativo en la asignatura de trabajo final de grado. Lilian Ucker Perotto. Universidad Federal de Goiás (Brasil).
- Entrelazando aprendizajes. Maestras y estudiantes aprenden juntas en una experiencia de prácticum innovador. María de los Ángeles Olivares García y María Elena González Alfaya. Universidad de Córdoba.
- Formació del professorat i competències clau: un binomi necessari per l’educació del futur. Salvador Oriola, Alba Montoya i Adrien Faure. Universitat de Barcelona.
18.00h
Fi del dia
Divendres 26 d’octubre de 2018
10.00h
Ecologies de la pràctica, gestos especulatius i pedagogies desobedients
Conferència i conversa
Dennis Atkinson
Goldsmith College. Universitat de Londres
11.30h
Pausa cafè
12.00h
Investigar com a procés que afecta els investigadors
Conferència i conversa
José Miguel Correa Gorospe
Grup de recerca Elkarrikertuz. Universitat del País Basc
13.30h
Pausa
15.00h
Les cartografies dels professors com territoris per pensar en l’aprenentatge i els afectes
Conferència i conversa
Fernando Hernández-Hernández
Grup de recerca Esbrina. Universitat de Barcelona
16.30h
Pausa cafè
17.00h
Comunicacions
Els assistents es distribueixen en taules de debat a la sala.
Grup 5. Les multimodalitats en els processos d’aprendre
Coordina: Asun Martinez-Arbelaiz (University Studies Abroad Consortium USAC).
- El lifebook como instrumento de reflexión sobre experiencias de aprendizaje de dentro y fuera de la escuela. Iris Merino Rubio, Judith Oller Badenas, Jaime Fauré Niñoles y Antonio Membrive Ruiz. Universitat de Barcelona.
- Juegos de mesa: revelando procesos históricos y creativos de enseñar, aprender y evaluar. Márcia Ambrósio y Eduardo Mognon Ferreira. Universidade Federal de Ouro Preto (Brasil).
- Música, género y docencia: de la segunda mitad del siglo XIX a nuestros días. Sandra Soler Campos. Universitat de Barcelona.
- La coreografía de Anna. Ariadna Saiz Mingo. Universidad de Burgos.
Grup 6. Cartografies, corporeïtats i moviments biogràfics
Coordina: Judit Vidiella Pagès (ERAM, Universitat de Girona)
- Cartografías artísticas del cuerpo. Ana María Marqués Ibáñez. Universidad de La Laguna.
- Cuestionándolo, cuestionándome. Laia Becerra Martínez. Profesora de Educación Secundaria y Enseñanzas de Régimen Especial de Artes Plásticas y Diseño del Gobierno Vasco.
- Flotar como forma de desplazamiento bajo una perspectiva post-cualitativa. Miriam Corredera Cabeza. Universidad de Barcelona.
- Mapping Wills: co-creating life timelines and inventing narratives. David Limaverde.
- Paisajes subjetivos en la fábrica: ficciografías de los cuerpos que se fabrican. Leidy Yaneth Vásquez Ramírez y Teresita Ospina Álvarez. Universidad de San Buenaventura- Medellín.
18.00h
What the new ontology brings to rethinking research and education
Taula Rodona
Moderada per
Fernando Hernández
Juana M. Sancho
Grup de recerca Esbrina. Universitat de Barcelona
Elizabeth de Freitas
Universitat Metropolitana de Manchester
Dennis Atkinson
Goldsmith College. Universitat de Londres
19.00h
Comentaris finals
Asun Martinez i Aingeru Gutierrez-Cabello
Grup de recerca Elkarrikertuz. Universitat del País Basc
Joan-Anton Sánchez Valero i Maria Domingo Coscollola
Grup de recerca Esbrina. Universitat de Barcelona
19.30h
Final del simposi
Comunicacions
Convidem a tots aquells que estiguin interessats en aquestes qüestions a enviar documents conceptuals, pràctics i de recerca sobre les preguntes anteriors que responguin a les següents consideracions:
Llengua: català, castellà o anglès.
Format del fitxer: Microsoft Word.
Extensió: mínim de 700 paraules, màxim 1.400 (referències incloses).
Com a regla general, especialment per a les referències, seguiu els estàndards APA2016.
Data: abans del 15 de juliol de 2018. Enviar les comunicacions a esbrina@ub.edu
Resposta als documents acceptats: 25 de juliol de 2018.
Tots els documents seran accessibles a la pàgina web de la conferència.
Data
25 i 26 d’octubre de 2018
Inscripció
Lloc
Fundació Antoni Tàpies
C/ d’Aragó, 255, 08007 Barcelona
Organitza
Amb el suport de
Comitè científic
José Ignacio Rivas Flores
Universidad de Málaga
Adriana Gewerc Barujel
Universidad de Santiago de Compostela
Juan Bautista Rodríguez
Universidad de Granada
Jose Paiva
Universidad de Oporto
Christoph Meader
University of Teacher Education Zürich
Juliane Correa
Universidad Federal de Minas Gerais
Audra Skukauskaite
Klaipeda University, Lithuania
Apolline Torregrosa
Universidad de Ginebra
Daniel de Queiroz Lopes
Universidade Federal de Porto Alegre
Joaquin Paredes
Universidad Autónoma de Madrid
Carmen Alba
Universidad Complutense de Madrid
